El mercuri desapareix dels processos de producció de clor de tot Catalunya

22/03/2018

Línea Verde

info@lineaverdemunicipal.com

• La ponència ambiental ha revisat les autoritzacions de les tres instal·lacions que utilitzaven aquesta tecnologia per produir el compost químic
• 
  
• L’activitat d’Ercros a Vila-seca i la Canonja ha adoptat la tecnologia de membranes, menys contaminant i eficient
• 
  
• La ponència ambiental, del Departament de Territori i Sostenibilitat, ha renovat les autoritzacions ambientals de tres instal·lacions catalanes que han eliminat la tecnologia de mercuri en la producció de clor. Es tracta de les plantes que Ercros té a Flix (Ribera d’Ebre) i a Vila-seca i la Canonja (Tarragonès), i la d’Inovyn España –aliança entre Solvay i Ineos– a Martorell (Baix Llobregat).
   
  Aquesta és una mostra de com la regulació ambiental està afavorint l’eliminació de substàncies tòxiques a través de la innovació tecnològica. Les cel·les electrolítiques de mercuri han quedat prohibides des de finals del 2017, en aplicació de la Directiva europea d’Emissions Industrials, adaptada a Catalunya dins la Llei de Prevenció i Control Ambiental d’Activitats, i del Reglament europeu de maig de 2017 sobre el mercuri.
   
  Produir clor sense mercuri
   
  Actualment existeixen tres processos industrials per fabricar clor, tots relatius a l'electròlisi de la sal: cel·les de mercuri, processos de membrana i diafragma. El primer, ja prohibit, és el més contaminant pel mercuri que pot emetre al medi ambient. La tecnologia de diafragma no utilitza aquest compost i és de més  eficiència energètica, però utilitza amiant a les instal·lacions més antigues.
   
  A Europa es considera que l’alternativa més viable i ambientalment més neta és la utilització de la tecnologia de membrana, que no necessita el mercuri en el procés productiu i, a més, redueix més del 30% el consum elèctric en la producció.
   
  Desmantellar els sistemes antics
   
  La de membrana, considerada  millor tècnica disponible (MTD), és la que s’ha implantat a la planta d’Ercros de Vila-seca i la Canonja, amb una capacitat de producció de 120.000 tones de clor anuals. La planta de clor de Flix no s’ha actualitzat i ha quedat aturada, quedant-hi en funcionament només la de fosfat bicàlcic. En tots dos casos s’ha previst un període per al desmantellament dels antics sistemes de producció i per a la gestió del mercuri extret, que passa a considerar-se un residu que cal gestionar adequadament per les vies legalment establertes.
   
  La planta d’Inovyn tampoc no ha comunicat la intenció de reconvertir el procés de producció de clor, que ha quedat aturat. La instal·lació ha deixat de fabricar aquest compost, però segueix tenint autoritzada la fabricació de clorur i policlorur de vinil. 
   

Generalitat de Catalunya